TEXTO ORIGINAL
Res no cerques i res no esperes,
senzillament vius,
i la vida va passant davant teu
amb tota la seva cort
de sorpreses i desvaris
que assages de comprendre
sense que el teu món intern
tingui la mes petita connexió
amb aqueix tràfec de dies i de gents
que en un punt coneixes
sense que a tu et coneguin
per més que et mostres
en tota la teva sincera amplitud,
tot i que, de vegades, tampoc tu saps
massa bé si tu mateix existeixes
al embolic tremend del temps
que passa sense que gens passi.
Llarg es el camí i no et donarà
molt més d'el que ja t'ha donat
perquè tu ets l'única certesa,
el referent únic de la continuïtat
d'un temps que fora de tu no existeix.
I no és això dolent, encara que feixuc
perquè tu estàs creant el món
cada dia que t'aixeques sol i únic
al escenari confús de l'existència,
tu vas posant al seu lloc precís
cada paraula, cada sortilegi, cada conjur
per a que la vida sigui comprensible,
per a que cada cosa es corresponga
amb el seu nom i la seva essència.
Així s'omple el pit de pau, de vegades,
de desassossec d'altres, però sempre
amb la tranquil•litat de qui sap
que només al compromís amb ell mateix
trobarà l'únic sentit possible de la vida,
el de haver mirat l'univers i el seu abisme
amb la veracitat d'uns ulls ben oberts,
transparents i disposats a assumir
que, potser, no els agradi allò que veuen
però que, de qualsevol manera, és el que hi ha,
tan canviant que al capdavall
sols la teva presència i el teu pensament
et parlen d'identitat i solidesa
i que sols amb elles es pot continuar vivint.
TRADUCCIÓN
Nada buscas y nada esperas,
sencillamente vives,
y la vida va pasando delante de ti
con toda su corte
de sorpresas y desvaríos
que intentas comprender
sin que tu mundo interno
tenga la mas pequeña conexión
con ese trasiego de días y de gentes
que en un punto conoces
sin que a ti te conozcan
por más que te muestras
en toda tu sincera amplitud,
aunque, a veces, tampoco tú sabes
demasiado bien si tú mismo existes
en el lío tremendo del tiempo
que pasa sin que nada pase.
Largo es el camino y no te dará
mucho más de lo que ya te ha dado
porque tú eres la única certeza,
el referente único de la continuidad
de un tiempo que fuera de ti no existe.
Y no es eso malo, aunque pesado,
porque tú estás creando el mundo
cada día que te levantas solo y único
en el escenario confuso de la existencia,
tú vas poniendo en su lugar preciso
cada palabra, cada sortilegio, cada conjuro
para que la vida sea comprensible,
para que cada cosa se corresponda
con su nombre y su esencia.
Así se llena el pecho de paz, a veces,
de desasosiego otras, pero siempre
con la tranquilidad de quien sabe
que sólo en el compromiso consigo mismo
encontrará el único sentido posible de la vida,
el de haber mirado el universo y su abismo
con la veracidad de unos ojos bien abiertos,
transparentes y dispuestos a asumir
que, quizá, no les guste lo que ven
pero que, de cualquier manera, es lo que hay,
tan cambiante que al fin
sólo tu presencia y tu pensamiento
te hablan de identidad y solidez
y que sólo con ellas se puede seguir viviendo.
